Campdevànol i La Capitalitat Del Metall

Campdevànol i La Capitalitat Del Metall

  • Campdevànol, Capital de les ciutats del Metall 2017

    Campdevànol forma part des de l’any 2012 en esdevenir la primera ciutat de tot Espanya membre d’una associació europea de ciutats anomenada , The Ring of the European Cities of Iron Works ( Cercle Europeu de les Ciutats del Ferro) . Aquesta associació aplega a 19 municipis de 14 estats d’Europa des de l’any 2000 amb dos objectius ben consolidats; impulsar les diferents accions polítiques entorn del ferro des de les administracions públiques i el respectar permanentment als valors de pau i prosperitat que inspiren el somni europeu.

    El passat mes d’agost del 2016, la delegació de l’Ajuntament de Campdevànol va assistir a l’assemblea a Olbernhau ( Saxònia-Alemania ) on va agafar el relleu de la Capitalitat Europea del Ferro per aquest 2017. El projecte de capitalitat es va iniciar el passat octubre en el marc de la Biennal del Metall i finalitzarà l’octubre del 2017 amb la celebració de la setzena Assemblea General del Cercle Europeu de les ciutats del ferro.

    L’assemblea a Campdevànol es durà a terme del 5 al 7 d’octubre del 2017 i s’estima acollir a més 100 representants del Cercle Europeu dels 14 països que conformen el Cercle Europeu.

    Una bona oportunitat per impulsar la cultura del ferro, l’economia local i difondre els valors d’Europa entre els ciutadans. Un dels objectius principals de les assemblees és interactuar i impulsar accions per la pervivència del sector en l’escenari Europeu.

    Logotip Capital del Ferro 2017
    Campdevànol capital del metall 2017
  • L’entrada al Cercle Europeu de Ciutats del Metall

    El 21 de setembre del 2012, a la ciutat de ucraïnesa de Donetsk, Campdevànol va esdevenir membre de ple dret de l’associació europea “Ring of the European Cities of Iron Works” (Cercle Europeu de les ciutats del metall) i va passar a ser la primera ciutat espanyola que forma part d’aquesta associació, la qual vetlla pels interessos del món metal·lúrgic i per la recuperació de la forja.

    Trobareu més informació a web.

  • La Biennal del Metall

    Arrel de la incorporació de Campdevànol al Cercle Europeu de Ciutats del Metall, bianualment celebrem durant 3 dies la Biennal del Metall, un espai de trobada entre totes les empreses, institucions, forjadors artístics i persones vinculades al món del ferro. Un dels principals objectius de la Biennal del Metall és difondre el coneixement del sector metal·lúrgic , la forja artística i tot el nostre llegat històric que ens vincula al ferro des de l’època medieval.

    A cavall d’aquesta mostra s’organitzen xerrades i conferències experimentals per a empleats del sector metal·lúrgic, trobada de forjadors artístics nacionals i internacionals, demostracions comentades a càrrec de mestres del món de la forja tradicional , exposicions d’art del metall i les seves aplicacions en l’actualitat , visites guiades per el nostre patrimoni cultural vinculat al ferro i el moviment de l’aigua , les rescloses, els canals industrials, les rescloses i salts del Riu Freser de les antigues fàbriques tèxtils primer i metal·lúrgiques…

    Reforçar la nostra identitat com a territori vinculat al metall és un dels fils conductors i objectius d’aquesta trobada.

    Biennal del Metall 2016
    Descarregar PDF
    Biennal del Metall 2014
    Descarregar PDF
    Biennal del Metall 2012
    Descarregar PDF
  • El Fòrum Transfronterer del Metall

    El mes de gener de l’any 2014, Campdevànol va acollir el primer Fòrum Transfronterer del Metall; un esdeveniment organitzat conjuntament pels Ajuntaments d’Arles sur Tech i Campdevànol amb la col·laboració de la Cambra de Comerç de Girona, la Unió Intersectorial del Ripollès i el Consell Comarcal del Ripollès. Les jornades que s’allargaren durant tot el cap de setmana varen congregar diferents personalitats del sector del metall a banda i banda de la frontera amb la voluntat de debatre abastament sobre el paper que el sector ha de tenir en un futur.

    Descarregar PDF
  • El nostre passat metal·lúrgic, un passeig per la nostra història industrial

    La població de Campdevànol era majorment agrícola fins al moment en què arriba la industrialització. Una de les primeres indústries que va arribar a Campdevànol i va convertir aquest poble en un dels pioners d’aquesta indústria va ser la dels clavetaires, fins al punt que en l’actualitat encara existeix un carrer a la població que du aquest nom. A Campdevànol , el gremi del metall. va començar a gaudir de més importància durant els segles XVII i XVIII, i va perdurar al poble fins a finals del segle XIX. Per aquella època s’havien realitzat tot tipus de claus: tatxes de creu, tatxes de bomba, marranxons, puntes de baldufa, tornets, claus de porta… amb el ferro (vergelina) obtingut per les fargues, que transformaven la mena (la pedra de ferro).

    Relacionada amb el ferro, doncs, va aparèixer una de les indústries de més importància per a la nostra població, que avui dia encara perdura: la farga. La primera farga va instal·lar-se a Campdevànol el 17 de febrer de 1634, però se’n van instal·lar altres, com a la Colònia Molinou , la Farga de Grau… Fins al 1875, la farga va ser pròpiament això, una farga, que produïa ferro a partir de la mena, el carbó i l’aigua (d’aquí ve el seu emplaçament, al costat dels rius). L’activitat d’una farga consistia en fabricar ferro. El que coneixem com a farga catalana estava localitzada, principalment, a banda i banda dels Pirineus, perquè és on es trobava el mineral i el carbó, amb un total de 150 fargues a les dues vessants dels Pirineus, i on  Campdevànol , esdevé l’epicentre de la indústria del metall, a la comarca del Ripollès. Empreses com La Farga de Grau, es dedicaven a l’obtenció directa de ferro forjat o dolç, per el peculiar i reconegut sistema de la farga catalana, centrat principalment en la manera de fer arribar aire al forn a través de l’invent manyós de la trompa.

    El que podem deduir de totes aquestes indústries és que totes o gairebé totes se situaven al costat d’algun riu que passa vora o per l’interior de la població, és a dir, que el seu funcionament depenia de l’energia hidràulica. Aquesta mateixa energia també va ser aprofitada pels diversos molins fariners que hi va haver a la població, els quals, Campdevànol, encara conserva l‘antic molí fariner de la casa del Molí Gros.

    Això no obstant, amb el pas del temps, les fargues es van anar fusionant i minvant, ja que cada cop el mineral i el carbó eren més lluny dels primers boscos on s’extreia, i el cost dels transport era massa elevat. Malgrat tot, la indústria catalana necessitava eines i màquines, així doncs varem passar d’una siderúrgia de productes primers a una industria metal·lúrgica de transformació, de fabricar acer a fabricar producte transformat com peces i maquinària.

    A partir de l’any 1878 . la majoria de fargues ripolleses van desaparèixer, només dues van sobreviure perquè van poder assumir el cost de comprar primera matèria i derivar la seva producció cap a la transformació. I a partir de la demanda que havia generat l’economia catalana, cadascuna es va posicionar en mercats diferents. Aquestes dues són, la Farga Palau, que des de la localització original i amb una lleugera modificació en les eines de treball, va orientar la seva fabricació als productes d’aram que poc a poc es convertiren en exclusius, i la Farga Casanova a Campdevànol, que va fer un pas cap a la indústria capitalista que exigia concentració de plantes industrials i major extensió dels mercats i que principalment es va dedicar a la producció d’eines agrícoles i per a la construcció.

    A partir de 1939, la Farga Casanova també va incrementar la producció de peces forjades destinades a la indústria de l’automòbil i la mecànica en general. En relació amb el ram de la metal·lúrgia, l’any 1965 va aparèixer l’empresa Taga, SA, situada al darrere de l’actual estació de tren i al costat de la carretera de Gombrèn. Aquesta empresa mecanitzava les peces realitzades a la Farga Casanova, amb la qual estava lligada comercialment. En l’actualitat aquestes dues empreses formen part de Comforsa.

    Avui dia, però, encara resten algunes d’aquestes empreses, com la Farga Casanova o el Taga, actualment, com ja hem dit, Comforsa, que ens fan mirar al passat i recordar que el nostre poble va viure la industrialització del metall  amb molta intensitat.

    Biennal 2016 010
    Biennal 2016 017
    Biennal 2016 020
    Biennal 2016 028